Després de revisar la llista de bones pràctiques crec que he fet una
bona sel·lecció basada en 3 aspectes: integració de la família, autonomia i
independència de l’infant i activitats amb materials menys habituals.
- Mòbils i murals amb materials a l’abast: en primer lloc he escollit aquesta pràctica perquè prompte tindré un nebot i m’agradaria fer-li un mòbil amb materials naturals. Ja porto temps amb aquest idea i la veritat és que m’ha encantat aquesta pràctica, perquè són mòbils i murals molt atractius i vistosos fets pels pares amb material que tenen a l’abast. Possiblement és la part que més m’agrada d’aquesta idea: el moment de l’adaptació és complicat, però a aquesta escola li han donat importància a les famílies, als fills i a les seves històries i els hi han ajudat a integrar-se en la realitat del centre fent aquests murals i aquests mòbils. D’aquesta manera els pares sentiran, quan entren a l’escola, que formen part de la vida del centre i que són agents importants allí. També els hi donen l’oportunitat de transferir els aprenentatges de l’aula a la seva casa i poder compartir una estona amb els fills creant obres d’art.
- Poder anar a beure
aigua: aquesta pràctica l’he
escollida perquè neix d’una observació que fa la mestra sobre la seva
actuació. Adverteix que està actuant de manera incorrecta, donant un model
erroni i després tallant l’acció dels infants, i es planteja noves
actuacions per donar més autonomia als infants i més possibilitats per
seguir construint el seu propi aprenentatge (ple, buit, gros, petit). Això
m’ha fet reflexionar i crec que al
meu centre no es gestiona adequadament el moment de beure. Els infants
només ho fan després d’esmorzar, dinar i quan entren a la classe després
del pati, i a més tenen un paper passiu com descriu aquesta mestra. Ja comença
a fer calor i ells demanen aigua de
continu, així doncs penso que es podria aprofitar aquesta idea i fer un
racó a l’aula per poder anar a beure quan es tingui set. Suposo que seria
difícil aplicar-ho amb infants de 2-3 anys ja que haurien d’estar les
mestres pendents dels gots de vidre (al menys els primers dies).
- La llum: finalment he escollit aquesta bona pràctica perquè al meu centre
hi ha una sala de la llum, però només s’utilitza en comptades ocasions
(quan fa mal temps o quan no tenen res programat). Disposen d’un bon espai
i bons materials per fer activitats de llum atractives, i em sorprèn que
no l’aprofitin habitualment. Aquí queda constatat que es poden fer bons
pràctiques amb poc material, només fa falta un focus de llum, un cos i una
mica d’imaginació.
Primerament, vull dir que he decidit comentar aquesta entrada perquè la meva companya ha recollit tres pràctiques que les podem trobar habitualment als centres infantils, a més que les trobo molt interessants.
ResponEliminaEn el meu cas, quan jo vaig estar fent pràctiques al nivell d’un a dos anys, vaig elaborar un mòbil d’animals per a poder treballar les onomatopeies dels animals i així, cantar una cançó sobre aquell animal. És a dir, jo preguntava quin era aquell animal i què feia, per exemple el gall i seguidament, tots junts cantàvem “El gall i la gallina estaven al balcó, la gallina està dormida i el gall li fa un petó, dolent...”. Un altre mòbil que vam crear va ser un de pinyes naturals, un infant durant una sortida al camp amb els seus pares decidiren agafar-ne per a portar-les a l’escoleta. D’aquesta manera, el tutor i jo vam buscar pintures i purpurina per a poder decorar-les, i després poder penjar-lo a la nostra classe, abans les havíem observat i manipulat. Pensàrem que era important atendre l’ interès d’aquells nens, ja que estaven molt contents pel material que havia portat el seu company. Amb això, vull dir que encara que els pares no hagin tingut una col•laboració directa, si que són conscients que poden participar sempre que vulguin i que tenen les portes obertes per a donar les seves idees. L’hàbit de poder anar a beure aigua es duu a terme de la mateixa manera a la que jo vaig viure fa uns anys. Els nens no tenen mica d’autonomia, ja que el meu tutor els feia asseure i era ell mateix que repartia el got de plàstic. La idea de crear un racó on ells mateixos puguin servir-se sempre que tinguin set em sembla bé. Malgrat que disposessin de beure en poques ocasions, en cap moment vaig observar que els infants demanessin aigua. Penso que això és així perquè els nens ja tenen en ment quan sí o no podem demanar aigua. I ja per acabar, al meu centre no hi havia habitació de la llum i només vaig tenir l’oportunitat de viure una activitat d’aquestes característiques pel dia de Sant Jordi. Com diu la meva companya amb poc material, una llum i una mica de creativitat es pot fer, i efectivament, així va ser, el meu tutor va preparar el magatzem de la seva aula per crear una sala de llum, va comprar un llibre relacionat amb la festa que es celebrava, Sant Jordi o el dia del llibre, va aconseguir una llum especial i diverses llanternes per aquells infants que poguessin tenir por. Els nens van sortir encantats de l’experiència.
Hola Iratxe m’han semblat molt adequades les bones pràctiques que has escollit. També has tingut present en tot moment la família i la seva col•laboració, al igual què l’autonomia dels infants.
ResponEliminaEt felicito, perquè seràs tieta i estic segura que faràs un mòbil preciós, es cert que el fet de fer participar als pares en aquesta tasca, permet veure les iniciatives i la creativitat que aporten els pares, a més serveix de motivació pel què respecta en l’educació dels seus infants. Crec que uns pares que es senten útils i ben rebuts aportant la seva col•laboració, s’oferiran en altres situacions i això als infants no se’ls passa per alt.
A l’hora d’anar a beure aigua, he vist al igual que tu que se sol convertir en una rutina més. Al centre on jo vaig fer les pràctiques era exactament com ho descrius.
Penso que és una bona ocasió per aprofitar-la com un aprenentatge més. El fet de beure és una resposta a una necessitat i per suposat no tots tenen que tenir les necessitats a les mateixes hores, caldria respectar la individualitat de cada infant i ajudar-los a ser mes autònoms.
M’ha fet gràcia quan explicaves el quarto de la llum, on jo vaig estar se’n va fer un i va durar gaire poc, ja què una fuga d’aigua el va fer mal be, ja que havia estat un bany anteriorment, l’espai també era reduït, no li donaven molt d’us educatiu, no més vaig veure que entraven els nens el dia de Sant Jordi perquè hi havia un conte fluorescent i poc material, molts dies el feien servir de traster per falta d’espai.
És una pena, que els centres com el que tu estàs i que disposen d’aquest element no l’aprofitin, en una ocasió el vaig veure i em va semblar magnífic, molts centres voldrien tenir l’espai que tenen en dit centre.
Hola Iratxe, he decidit comentar la teva entrada al voltant de les bones pràctiques perquè m’ha semblat prou interessant. Enhorabona per la futura arribada del teu nebot.
ResponEliminaEn relació a la primera pràctica que comentes, dir-te que estic d’acord amb tu quan dius que és un molt bon recurs, la realització de pràctiques conjuntes entre infant i família, especialment, si és per participar en la vida de centre. Com tu has comentat, penso que si impliquem a les famílies en la nostra pràctica diària, aquestes tindran un paper més actiu i no tant sols això, sinó que reforçarem el seu sentiment de pertinença i la implicació en el procés d’aprenentatge del seu fill/a. Tenim moltes maneres de potenciar la participació de les famílies, tu n’has explicada una en concret, que m’ha semblat molt creativa. Com a futurs mestres que som, hem de mirar pel benestar i l’aprenentatge dels nostres futurs alumnes, i no hi ha millor manera que amb la complicitat de les famílies. El fet que aquestes estiguin implicades en l’educació dels seus fills és molt positiu, ja que d’aquesta manera, l’educació a casa i a l’escola serà més coherent.
Pel que fa la segona pràctica que expliques, penso que és bona idea crear un espai on els infants tinguin els seus gots i accés a l’aigua. També valoro la reflexió de la mestra al voltant de la seva actuació, ja que aquest és el recurs més valuós que tenim per millorar en la nostra pràctica diària. Penso que els estris que utilitzem han de ser adients, evitant possibles perills pels infants, per això jo faria servir els seus propis gotets de plàstic per beure.
Finalment, en relació a la darrera pràctica que comentes, és una pena que no es doni valor als recursos amb els que comptem. Una sala com aquesta ofereix moltes possibilitats a l’hora de fer activitats atractives amb els infants, i segur que moltes mestres i educadores desitjarien tenir-la. De fet, durant els meus estudis al cicle formatiu, varem fer moltes activitats relacionades amb la llum. Hi ha molts infants que tenen por a la foscor, per això penso que és un tema important a treballar a l’etapa d’infantil. Activitats com; teatre amb ombres, túnels sensorials, pintures que brillen en la foscor, ús de llanternes,... són algunes de les moltes possibilitats que ens podria oferir.